plàstic és
el nom popular i polímer és el nom tècnic
|
||
Estructura interna
Els polímers són uns materials d'origen orgànic, alguns es poden obtenir de materials naturals com la cel·lulosa, però la majoria s'obtenen del petroli.
Una molècula és la
unitat més petita d'un material, les molècules a la vegada estan compostes
per àtoms. En el cas dels plàstics al ser materials orgànics un dels àtoms és
de carboni.
Un dels productes obtinguts del petroli és un gas anomenat etilè. Una molècula d'etilè està formada per
dos àtoms de carboni i quatre de hidrogen. Quan es trenca el doble enllaç de
la molècula d'etilè s'obté un monòmer d'etilè.
La unió de diversos monòmers dona lloc a una molècula més gran
anomenada polímer.
Els polímers són macromolècules
o molècules gegants, constituïdes per una unitat fonamental anomenada
monòmer, que es repeteix diverses vagades formant llargues cadenes.
·
Naturals són els
que ja existeixen a la natura: cel·lulosa, cautxú, caseïna de la llet...
·
·
Artificials Obtenció
industrial per modificació de polímers naturals com el cas del cel·luloïde .
·
·
Sintètics Obtenció
industrial a partir dels seus elements orgànics. Polietilè, PVC,
poliestirè...
En definitiva els plàstics i les resines són
polímers orgànics, ja que tots són macromolècules formades per àtoms de
carboni, hidrogen i oxigen, tot i que en algunes ocasions també contenen
altres elements com el clor (Cl), fluor (F) o nitrogen (N).
|
||
Propietats comunes dels
polímers
Model de deformació
La temperatura també modifica la resistència mecànica del polímers, en
general:
Elaboració de
peces de plàstic
La fabricació de peces de plàstic o resina sempre és en dues fases normalment realitzada per indústries diferents.
Síntesi del polímer
Actualment la majoria de polímers són sintètics, obtinguts a partir
generalment del petroli, el gas natural o el carbó. Tot i que també poden ser
d'origen animal o vegetal.
El procés d'obtenció del polímer rep el nom de polimerització i
precisament del grau de polimerització (nombre de monòmers) en depèn la
rigidesa del plàstic.
Plàstic tou
>>>>>>>> 70 monòmers
Rígid i
resistent>>>>>>>> 700 monòmers
Conformació de peces
Tret de l'extrusió i el calandratge en les altres tècniques de
conformació es recorre a motlles per donar forma a la peça.
Additius
Són substàncies que barrejades amb els polímers en modifiquen les seves propietat originals.
Els més comuns són:
Reciclatge dels plàstics
El principal problema dels plàstics és que al convertir-se en residu no són absorbits per la natura i resten inalterables durant molts anys.
Davant aquest problema la solució és el reciclat.
Tècnicament el reciclat dels
plàstics és relativament senzill, el problema està en la recollida i
posterior classificació per tipus.
|
||
Llegeix aquest document sobre els bioplàstics
|
||
Classificació
dels polímers
En la classificació dels plàstics hi ha tres grans grups:
Termoplàstics: Poden ser emmotllats
repetidament per aplicació de calor.
Termoestables: Un cop polimeritzats, la
calor no els estova i els pot degradar.
Elastòmers: Tenen una
estructura de polímers entrecreuada que els proporciona una elevada
elasticitat.
![]()
Termoplàstics
Termoestables
Elastòmers
|
Principals
tipus de plàstic
Flexible, bon
aïllant elèctric, Econòmic.
Revestiments de
cables elèctrics, utensilis de cuina, bosses i envasos.
Resistent a productes
químics, bona resistència mecànica i econòmic.
Fabricació de tubs,
ampolles per productes químics, caixes i contenidors.
És presenta en dos
formes comercials una en estat compacta i l'altre en forma esponjosa.
És un bon aïllant
elèctric, incolor i fràgil, econòmic, no suporta les temperatures altes.
En forma compacta
s'utilitza en envasos alimentaris.
El poliestirè
expandit (Porexpan) és un bon aïllant tèrmic i de molt baixa densitat.
S'utilitza com aïllant
tèrmic i acústic, com a amortidor de cops en embalatges.
És transparent o
blanc, poc estable a les temperatures i a la llum.
Aguanta molt bé els
àcids i àlcalis.
S'utilitza en la
fabricació de tubs i canonades rígides o flexibles, revestiment de cables
elèctrics, perfils de finestres, i paviments.
Problemes de
eliminació degut a l'emissió de dioxines durant l'incineració.
Transparent i
lleuger, aguanta bé els impactes, fàcil de emmotllar i treballar. Es ratlla amb
facilitat.
Productes òptics,
"vidres", mobles i decoració.
·
Policarbonat PC
Transparent, suporta
bé la llum, els raigs ultravioletes, la calor i les baixes temperatures. (-140
ºC)
Té bones propietats
mecàniques, és tenaç i resistent a productes químics
S'utilitza en
productes òptics, viseres de cascos, electrodomèstics, òptiques de cotxe...
Lleuger, tenaç,
resistent a la fatiga per flexió, a la humitat, a la calor i als productes
químics. Econòmic.
Molta aplicació en
utensilis domèstics.
·
Tefló - Politetrafluoroetilé PTFE
Incombustible,
resistent als productes químics i a la calor, baix coeficient de fregament,
antiadherent.
Revestiments
antiadherents, aïllament de cables d'alta temperatura.
·
Poliamida PA
Resistència mecànica,
tenacitat, baix coeficient de fricció.
Coixinets,
engranatges, connectors elèctrics i fibres tèxtils.
·
Politereftelat d'etilè PET
Resistència a la
tracció, la torsió, la fatiga. Resistent als olis, als àcids, als dissolvents i
a la radiació ultraviolada.
Envasos de begudes
carbòniques, reforç de pneumàtics, cintes magnetofòniques i de vídeo.
Resistents als
productes químics, aïllants elèctrics, adherents. És la base dels materials
compostos amb fibra de vidre i fibra de carboni.
Carrosseries de
vehicles, bucs de vaixells, piscines...
Plàstics from Maria Bañeres
Preguntes finals per a la preparació de la prova del tema:
- Què és un plàstic?
- Què és un polímer?
- Quines són les tres matèries primeres per a fabricar un plàstic?
- Quines són les propietats generals d'un plàstic?
- Què és un plàstic termoplàstic?
- Què vol dir que un plàstic es pot transformar/processar diverses vegades?
- Quines són les dues propietats més representatives d'un elastòmer?
- Digues els deu grups bàsics de plàstics termoplàstics explicats a l'aula?
- Quines aplicacions té el porexpan?
- Què vol dir PET?
- Quines aplicacions té el tefló (PTFE)
- Quin símbol tenen els policarbonats (PC)?
- Quines aplicacions es poden donar al clorur de polivinil?
- Quines propietats tenen les resines epoxi?
- Quines aplicaicons es poden donar als Fenols (PF)?
- Quins són els principals grups que existeixen de plàstics elastòmers?
- Quines aplicacions tenen les silicones?
- Classifica els objectes següents en una de les tres grans famílies de plàstics que hem presentat:
- Pneumàtic
- Ampolla d'aigua
- Bolígraf
- Pilot d'automòbil
- Safata de suro blanc
- Canonada
- Mànec de paella (baquelita)
- Seients d'escuma
- Guant per rentar plats
- Relaciona, mitjançant l’ús de fletxes, l’objecte i el plàstic amb què està fet:Mitges de dona··PolicarbonatBosses d’escombraries··PoliestirèEnvàs de iogurt··NilóUlleres··MetacrilatAnunci lluminós··PolietilèCanya de pescar··ElastàSola de sabata d’hivern··Resina de poliésterBanyador··CautxúCapsa de pastís de gelat··Poliestirè expanditRelaciona, mitjançant fletxes, els elements de les columnes següents:
Copia aquestes preguntes en un document de text (tipus word) respon-les emprant els apunts, el llibre de text i el continguts d'aquesta entrada web. Finalment envia'm el document acabat (com a molt tard el diumenge 1.02.2015 a les 24:00) a l'adreça pvilardell@pive.es